Una de les meves ressenyes preferides a la xarxa social llibrèfila Goodreads, valora Orgull i Prejudici amb una estrella sobre cinc i hi afegeix «Un grapat de gent que va a casa els uns dels altres i prou». Em fa somriure sempre que hi penso, perquè si la lectora en qüestió, tot i no faltar-li raó, furgués una mica, veuria que és precisament sota el seu retret que rau la grandesa de l’obra. L’escarida ressenya em torna a venir al cap mentre rellegeixo la que és, segurament, la novel·la insígnia de la literatura victoriana: Middlemarch, de George Eliot, que ara recupera La Casa dels Clàssics en una traducció de Xavier Pàmies que, a banda de la feinada de fer lliscar en un català natural i molt agradable un anglès del S.XIX, també n’ha actualitzat una colla d’expressions i referents culturals que fan que la novel·la respiri amb una nitidesa que convida a quedar-s’hi còmodament durant ben bé un miler de pàgines.
Middlemarch
George Eliot
Traudcció de Xavier Pàmies
La Casa dels Clàssics. Bernat Metge
1.104 pàgines. 39,95 euros
