Tenia una innocent sospita: el món dels escriptors és menys divertit que el dels artistes. Només em va caldre assistir al duet de dames de la pintura convocades a la xerrada “Sobreviure al context: Dues mirades artístiques sobre els noranta”. Eren Roser Oliveras i Montserrat Costa parlant de com es van obrir pas —com a dones i pintores— en anys d’un altre planeta. Les agombolava un públic entusiasta que omplia la sala del Museu d’Història de Girona, tot d’artistes i orbitadors del món de l’art que van protagonitzar una conversa encesa al voltant del tema d’aquesta exposició, anomenada Infralocus. Els 90 a Girona, una dècada de 20 anys. La mostra, constel·lada en diferents escenaris de la ciutat, genera inevitablement una pregunta: què en queda, de la nostra “moguda” gironina?
